...un club fundat a Viladecans per un grup d'amics que estimem la muntanya...


jueves, 15 de diciembre de 2011

Assemblea del club

Aquest passat dimarts 13 (sí, coses que passen...) vam celebrar l'Assemblea del Club a l'Ateneu Pau Picasso de Viladecans, tal i com us haviem informat prèviament per correu electrònic. Bé, tot i la data escollida, ha anat prou bé per parlar una miqueta del nostre futur com a entitat esportiva, amb una empresa vinculada com és l'escola SHERPA, i també per ordenar els papers del club.... ah, els papers, sempre els papers... Es va aprovar un canvi als estatuts de l'entitat, de forma que la junta directiva estigui formada només per tres membres (president, secretari i tresorer) en lloc dels cinc que hi havia fins ara, i que el seu mandat sigui de vuit anys. Es tracta d'agilitar i simplificar el funcionament d'una entitat petita com la nostra, i la iniciativa va ser molt ben rebuda.





També es va parlar de les Llicències federatives 2012. Des d'avui 15 de desembre ens podem federar. Aquí teniu el quadre de modalitats:
http://www.feec.es/sites/default/files/Fitxers/llicencies/llicencies_2012_majors.pdf

Podeu fer l'ingrés al compte del club, CAIXA SABADELL 2059 0676 94 8000112845, amb indicació del vostre nom i de la modalitat triada, més els 15 € de la quota de soci, i fer-nos arribar un comprobant de pagament a "baquo@live.com" per tal de que us demanem la vostra tarjeta federativa.

Salutacions.

martes, 22 de noviembre de 2011

Primeras "invernales" de la temporada.


Bueno, van llegando afortunadamente las nieves al Pirineo y pueden empezar a tantearse las primeras "invernales" de la temporada. Justo a finales de octubre, Josep Maria Moya estuvo tanteando hasta muy arriba el Pic de Lustou, un tresmil del sector del Gran Bachimala, desde su vertiente norte francesa. Aquí os dejamos un enlace a su blog, con una reseña y un estupendo reportaje gráfico de la actividad:


El sábado 12 de noviembre, Pep Fernández Jou y Gerardo Labat han desempolvado raquetas y crampones en Ulldeter, con una pequeña ruta circular hasta las cimas del Pic de Bacivers y el Bastiments. Aquí tenéis algunas fotos.


Nieve desde 2.000 metros, ya antes del párking de la estación de esquí de Vallter. En esta foto, la estupenda innivación de la vertiente norte de los Gra de Fajol.








La remontada por la parte alta de la pista de Les Xemeneies, para acercarse a la cadena del circo de Ulldeter.










En la parte alta de Les Xemeneies.












Una imagen panorámica de toda la parte alta del recorrido, de izquierda a derecha a media altura, hasta el Bacivers, y volviendo de derecha a izquierda por la cadena cimera, hasta el Bastiments.


En los alrrededores del Coll de la Geganta.











Entrando en la Coma de Bacivers fue necesario tirar un rato de crampones, en estas vertientes sombrías de nieve muy dura.










Desde la cima del Bacivers, mirando hacia el sur, hacia el Bastiments.










Y desde el Bacivers, hacia el oeste, hacia el Pic de l'Infern.











La Coma de Bacivers desde la cima, con el Coll de la Geganta al fondo, al sur.











Según avanza la mañana, las nubes van cogiendo cuerpo desde el sur. Aquí ya tapan conpletamente el Bastiments.





























En la cadena entre Bacivers y Bastiments.
















Y aquí llegando al Bastiments, con la visibilidad ya muy mermada definitivamente.










Os dejamos un enlace con la galería de fotos completa de esta actividad:


Al fin de semana siguiente, Josep Maria Moya, infatigable, ha estado tirando de esquís de montaña por la misma zona, con ascensión incluida al Bacivers y al Pic de la Dona. Aquí tenéis el enlace con su blog:

Bueno, parece que la nieve promete en el Pirineo. ¡Ojalá!

lunes, 10 de octubre de 2011

Curs d'escalada






En Jordi Solina ens ha passat una piada amb imatges del "Curs d'escalada 2" que han realizat ell i en Marcel Ramon entre els dies 20 de setembre i 4 d'octubre, organitzat pel Club Excursionista de Sant Boi.



La primera pràctica, prevista per al dia 24 de setembre a les rodalies de Tagamanent, es va traslladar a causa de la pluja al rocòdrom de l'Agrupació Excursionista Granollers, a aquesta població. Es van fer pràctiques de nusos, reunions i ràpel.







La segona pràctica es va fer el 25 de setembre al Santuari de Queralt, al Berguedà, amb primers contactes amb vies de més d'un llarg.












Més imatges d'aquesta jornada berguedana.











Els cursillistes, molt satisfets.

















La tercera pràctica, l'1 d'octubre, es va realitzar a la Roca dels Aurons, zona d'Ecos-Montserrat. Van practicar en vies de més d'un llarg, i en cordades de tres persones.






























Els cursillistes al finalitzar aquesta jornada.












La quarta pràctica, el 2 d'octubre, s'ha realitzat a la Gorra Marinera, a la zona de Gorros-Montserrat.









Han fet vies de tres llargs en cordades de tres.















Com veieu, una cloënda del curs en un magnífic ambient escalador.








Felicitats!

miércoles, 5 de octubre de 2011

Ja estan els 212 tresmils pirinencs!


Doncs aquests passats 29 i 30 de setembre el Josep Maria Moya ha assolit definitvament el seu somni. Acompanyat pel Juan Carlos Vizcaíno, ha aconseguit en la cresta del Costerillou, al massís del Balaitús, els dos cims de més de tresmil metres que li restaven per assolir la totalitat dels 212 tresmils catalogats oficialment al Pirineu: l'Agulla Ussel i la Torre de Costerillou, amb finalització d'aquesta jornada inovidable al mateix cim del Balaitús.


Com podreu veure en les fotos penjades pel Josep Maria al seu blog, que ara us enllacem, no es tracta exactament de cims a l'abast de qualsevol:




Bé, res més que felicitar al Josep Maria per haver acomplit un dels seus somnis més preuats, una esplèndida mostra de perseverància. El club ho sent com a propi. I dir-vos que, possiblement, en un termini relativament breu aquesta fita serà objecte d'alguna mena de celebració...


Felicitats, Josep Maria!!!


jueves, 22 de septiembre de 2011

Algunes fotos de la cresta Crabioules-Lezat



El Josep Maria Moya ens ha fet arribar algunes fotos de la seva activitat a la cresta Crabioules-Lezat, de la qual us parlàvem a l'entrada anterior. Aquí les teniu.


En aquesta primera, la Carme, que acompanyava al Josep Maria en aquesta activitat, pujant al Crabioules amb el llac del Portillon d'Oô a sota.












Des de la Punta Lacq, mirant cap al Lezat amb totes les agulles.







I des de la Punta Lacq mirant cap darrea, d'on venen, amb l'impressionant Crabioules.











La Carme i en Josep Maria al cim del Lezat.









Tram de cresta des del Crabiolues fins a la primera agulla del Lezat.

martes, 20 de septiembre de 2011

Cresta Crabioules-Lezat


Bé, en Josep Maria Moya té pràcticament enllestida la culminació de totes les puntes oficials de més de tresmil metres del Pirineu. El darrer episodi d'aquest repte ha estat la travessa de totes les puntes de la cresta que uneix els Pics de Crabiolues i el Pic Lezat, entre la Ribagorça aragonesa i el Luchonais, feta el cap de setmana de l'11 de setembre. Una jornada esgotadora i dura per a gent realment forta. Li queden només dos cims, pràcticament a tocar...!!

Ja ho tens, Josep Maria, felicitats per avançat... I ho celebrarem com es mereix.

Aquí teniu la galería de fotos del seu blog, unes fotos esplèndides:

lunes, 19 de septiembre de 2011

Balaitús por la Gran Diagonal



A mediados de agosto, Pep Fernández Jou y Gerardo Labat ascendieron al Balaitús por la vía clásica de la Gran Diagonal, que se ataca desde los ibones de Arriel. En esta imagen tenéis el pico desde el noroeste durante la aproximación. La Gran Diagonal discurre a media vertiente, ascendiendo de derecha a izquierda.







Un detalle del sector situado por encima de la Gran Diagonal, casi debajo de la cima, donde se concentran dos o tres pasos de II. Una vía muy sencilla, pero que exige mucha concentración para bajarla.








Un detalle del descenso de este sector cimero, por encima de la Gran Diagonal.











Aquí, descendiendo la Gran Diagonal propiamente dicha, una vira elemental pero con mucha atmósfera.










Una visión general de la Gran Diagonal desde el hombro norte.










Tenéis aquí la galería completa:


domingo, 18 de septiembre de 2011

Audiovisual de l'ascensió al Shisha Pangma


El passat divendres 9 de setembre en Juan Carlos Vizcaíno ens va oferir a l'Auditori Pau Picasso de Viladecnas l'audiovisual sobre la seva ascensió al Shisha Pangma, el seu segon vuitmil, realitzada ara tot just fa dos anys, entre setembre i ocutbre del 2009. La película explica totes les pases de l'expedició, des del viatge per les poblacions del Nepal i la China abans de carregar-se la motxila a l'esquena, passant per la lluita a la muntanya per tal de poder anar progressant en els camps d'alçada, fins a la culminació en un matí en el que el temps empitjorava ràpidament. Inovidable la llarga sequència dels darrers metres sota al cim... En torn de cincuanta persones van gaudir de la projecció, amb els comentaris en directe del protagonista i una tertúlia posterior on els presents van anar preguntant a en Joan Carles tot allò que una aventura com aquesta pot suscitar.

lunes, 25 de julio de 2011

Integral de la cresta de Llosàs al Aneto

Josep Maria Moya y Juan Carlos Vizcaíno se han marcado este pasado sábado 23 de julio esta ruta larga y potente, algo reservado a alpinistas de verdad. En el caso de Josep Maria, la cosa ha tenido el aliciente de ascender alguna de las poquísimas puntas de más de 3.000 metros que le faltan para completar el catálogo oficial de tresmiles. Ah, y además ascender su 42º Aneto, que se dice pronto.


Aquí tenéis la reseña e imágenes, en el blog de Josep Maria:
http://josepmariamoya.blogspot.com/2011/07/integral-cresta-de-llosas-al-aneto.html


¡Felicidades, máquinas!



miércoles, 1 de junio de 2011

Més Estasen

Doncs més socis al corredor Estasen aquests dies. Aquí us penjem un enllaç al blog d'en Josep Maria Moya, amb una ressenya i fotos. Felicitacions, Josep Maria.

http://josepmariamoya.blogspot.com/2011/05/aneto-3404-mts-per-el-corredor-estasen.html

viernes, 27 de mayo de 2011

Aneto pel corredor Estasen



El passat cap de setmana del 21 i 22 de maig, el Marcel Ramon i el Jordi Solina van ascendir al sostre del Pirineu pel cèlebre corredor Estasen, una via preciosa i potent que guanya el cim des del sud. L'aproximació es fa per la Vall de Coronas, on s'acostuma a pernoctar, i la baixada des del cim es fa pel Paso de Mahoma i després pel Coll de Coronas cap al sud. Un periple magnífic.


Enhorabona, nois!


Ens han fet arribar un grapat de fotos. En aquesta primera, l'aproximació per la Vall de Coronas.










Ja més a prop de la piràmide somital i del corredor.















Aquí es comença a veure amb claredat.






















































La sortida del corredor.















Ja a la cresta sud de l'Aneto.


















































































Al cim.























El Paso de Mahoma.