Audiovisual de l'ascensió al Cho Oyu

Us informem de que el proper divendres 17 de desembre, a les 20 hores, el Club Excursionista de Begues organitza a la seva seu un audiovisual-col·loqui de l’ascensió al Cho-oyu, la deessa turquesa, a càrrec d’en Joan Carles Vizcaíno, soci del nostre club. El lloc és "Cal Pere Vell", al Carre Major, 14, de Begues. Si voleu passar una bona vetllada sobre experiències potents d'alta muntanya, ja sabeu.

Targetes federatives

Us recordem que al llarg d'aquest mes de desembre ja podeu obtenir la llicència federativa per a l'any 2011. Us adjuntem un enllaç amb la pàgina de la FEEC amb tota la informació (cobertures, preus, etc...):

http://www.feec.org/Llicencies/llicencies.php

Com a d'altres anys, un cop fet l'ingrés de la modalitat que hageu triat en el compte del club, ens podreu trametre el justificant de pagament als següents correus:

baquo@live.com

info@escolasherpa.com

Recordeu-vos d'indicar clarament qui sou i la modalitat triada.

Pròximament us donarem informació més detallada.

Festival d'Esports de Muntanya

Com us avançaven fa molt pocs dies, ahir dilluns es va celebrar a La Pobla de Lillet el Festival d'Esports de Muntanya, en l'organització del qual ha participat de manera important el Club Alpí Baix Llobregat.

A continuació us penjem algunes fotos de la jornada.

La primera part de la jornada es va desenvolupar a l'aire lliure, als voltants de l'Ajuntament, amb diverses activitats dutes a terme amb bon ànim sota la pluja i el sol, que de tot vam tenir. Aquí una imatge general des de l'altra banda del Llobregat.

Davant l'Ajuntament, el protagonista va ser el rocòdrom.

La Rosa i l'Antonio, encarregats del rocòdrom.

En Josep Maria fent-se càrrec de l'instal·lació de ràpel.

Un rocòdrom molt versàtil cedit per la FEEC.

La mainada, protagonista al rocòdrom.

En Jordi Pau fent una xerrada sobre la pràctica del nòrdic walking.

Audiovisuals relacionats amb la muntanya.

Segons avança el mati, la mainada es va animant amb el rocòdrom...

... de vegades amb força estil.

L'instal·lació de ràpel va tenir un éxit enorme des del primer moment.

Situada a l'altra banda del riu, oferia unes vistes precioses sobre el pont. La gent s'hi va acostant.

I la mainada protagonista, sense por i amb ganes de provar emocions fortes.

A la tarda s'organitza una taula rodona per xerrar sobre el món de la muntanya. Aquí tenim als alpinistes Sergi Mingote, a l'esquerra, i Joan Carles Vizcaíno, comentant les seves experiències a l'Himàlaia.

Tots els participants a la taula. D'esquerra a dreta, en Lluis Estasen (fill del mític Lluis Estasen, pioner a Catalunya), el president del Club Excursionista Lillet, el regidor d'esports de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet, en Sergi Mingote i en Joan Carles Vizcaíno.

El club al Festival d'Esports de Muntanya de la Pobla de Lillet

El proper dilluns, 6 de desembre, La Pobla de Lillet acollirà una Jornada dedicada als diferents esports que es practiquen a l’alta muntanya, l'anomenat Festival d'Esports de Muntanya. El nucli del municipi poblatà serà l’escenari on s’ubicaran els estands de les diferents entitats col·laboradores i on es desenvoluparan les activitats programades.

Serà una jornada intensa i completa entorn a diverses activitats: circuit de segways, el rocòdrom de la Federació i el boulder, element ja instal·lat de manera permanent al parc infantil de La Pobla, tastos de Nòrdic Walking, ràpel, inflables de Diputació per als més petits, i una activitat de sensibilització per acompanyar aquesta jornada vinculada a la Marató d’enguany: un circuit amb cadires de rodes. Durant el matí, els estands promocionals de les diferents entitats implicades en l’esdeveniment (Guies de Muntanya i Barrancs Vivak’s, Club Esportiu Alpí Baix Llobregat, Associació de Nòrdic Walking Pirineus, Altitud Extrem, Cingles, Associació excursionista Lillet) ens il·lustraran un xic més en el món d’aquests esports, alguns d’ells menys practicables regularment. A la tarda i ja en un espai tancat, xerrades a càrrec de importants professionals que ens endinsaran en els esports d’alta muntanya, senderisme, escalada, alpinisme, comptant amb la presència del reconegut alpinista Sergi Mingote, l’expedicionari Joan Carles Vizcaíno, Lluis Estasen i Lluis Arrondo com a grans coneixedors de les rutes de senders.

Pic de la Serrera

Més material de les activitats dels socis. Ara un material ben calentot, d'aquest passat diumenge 14 de novembre. Es tracta de l'ascensió al Pic de la Serrera, de 2.913 m., situat entre Andorra i l'Arieja. Ha estat ascendit pel vessant andorrà, per la Vall de Ransol, en un dia net i assolejat però de tremenda ventada de sudoest, sembla ser. Un pic alt i panoràmic que té una via senzilla però variada, la qual ha donat per a una miqueta més de tres hores d'ascensió. Una activitat gratificant i solitària, segons ens han explicat els seus protagonistes, tot i no poder gaudir del cim com es mereixia per culpa de la ventada. Neu des dels 2.100 en obaga, i dels 2.300-2.400 en solana, en general dureta, fins i tot per a crampons en els sectors més drets. Ens consta que arran les nevades caigudes des del dilluns 15, les coses han canviat força respecte del que veieu en aquestes imatges.

En la primera foto, l'inici de l'ascensió a la Vall de Ransol, a 1.950 metres.

La part baixa de l'ascensió.

Aproximadament a 2.350, el primer llac de Ransol.

Una miqueta més amunt, per la zona dels llacs.

A gairebé 2.800, molt a propr del Coll de la Mina, al sud del cim, el qual apareix al fons.

Des del cim cap a l'oest. A la dreta del vèrtex, el sector de la Pica.

Baixant cap al coll de la Mina.

Des d'aquesta vessant somital mirant cap a l'oest, cap al sector del Comapedrosa, el més alt a la part esquerra.

Un aspecte dels llacs de Ransol.

Teniu totes les fotos aquí:

http://gerardo.madteam.net/galerias/2010-11/6353-pic-de-la-serrera/

Una vuelta por Ulldeter

Más actividades de los socios. Vuelta por Ulldeter de finales de octubre, con una ruta desde la estación de Vallter, Coll de la Geganta, Bastiments, Bacivers, de nuevo Coll de la Geganta, Pic de la Dona, y finalmente descenso a Vallter por la Portella de Mentet. Si cogéis el mapa, una especie de 8 tumbado, o un "infinito".... Quizás porque la montaña es infinita y nos acercamos a ella con la vana esperanza de empaparnos de algo de su infinitud, de su permanencia... Nieve desde los 2.600, bastante durita. En la primera imagen, el Coll de la Geganta.

Desde la cima del Bastiments hacia el sudeste.

Bajando desde el Bastiments hacia el norte, por la cadena que lo separa del Bacivers, al fondo.

La Coma de Bacivers con su lago. Al fondo, el Coll de la Geganta.

Camino del Bacivers, con el Bastiments al fondo, al sur.

Bajando hacia la Coma de Bacivers.

Todas las fotos en:

http://gerardo.madteam.net/galerias/2010-10/6321-ulldeter:-bastiments-bacivers-i-pic-de-la-dona/

Punta Suelza

Ascensión de miembros del club a este "casi tresmil" aragonés, una aislada y soberbia cima de 2.975 metros situada en el corazón del Sobrarbe, entre Viadós y Pineta, y muy sencilla por su vertiente sur. Es una actividad de finales de septiembre que os colgamos ahora. Como la montaña estaba muy seca todavía, se podía acceder por pista circulable hasta los 2.000. Vistas panorámicas soberbias del entorno, en el cual están algunos de los picos más selectos del Pirineo.

En esta primera imagen, subiendo por la vertiente sur y mirando hacia el sur, con la Peña Montañesa a la izquierda.

Aquí la parte final del flanco sur del pico, con la cima al fondo a la derecha.

Los llanos somitales, con el Cotiella al fondo, mirando hacia el sur.

Desde la cima hacia el noroeste, con Robiñera, Munia, Campbieil, Neouvielle...

Hacia el oeste, macizos del Monte Perdido y Vignemale.

Hacia el nordeste, el Bachimala.

Hacia el este, Posets y Eristes.

Los protas.

Los ibones de Barleto.

Si os apetece ver más fotos de este pico, tenéis la galería completa de la excursión en:

http://gerardo.madteam.net/galerias/2010-09/6284-madstage-xvi:-punta-suelza-y-alguna-cosina-mas/

El club a la Festa Major d'Estiu de Viladecans

Dimarts passat, 7 de setembre, el nostre consoci i president del club, en Joan Carles Vizcaíno, va exercir de pregoner de la Festa Major d'Estiu de Viladecans, convidat per l'Ajuntament en homenatge a la seva trajectòria alpinista. Sense dubte és un motiu d'orgull no només per als socis, si no per a tots els que estimem la muntanya.

Aquí teniu l'enllaç amb el vídeo:

http://www.viladecanstv.tv/video/6135

Gaudiu-ne!

Frondiellas

Ascensión del pasado 15 de agosto por parte de los socios Pep y Gerardo a las puntas central (3.055 m.) y oriental (3.071 m.) del macizo de Las Frondiellas, en el Pirineo aragonés, en el Valle de Tena, y bien pegadito a la imponente cima del Balaitús, muy próximo. Se trata de los tresmiles más occidentales de la cordillera, desde cuyas cimas casi pueden adivinarse las verdes aguas del Cantábrico... Bueno, cuando está despejado, porque la verdad es que pillaron un día muy gris de nubosidad retenida de norte que condenó lamentablemente casi todas las fastuosas vistas de este sector del Pirineo. Pero el objetivo fue conseguido. La ruta utilizada fue la normal del flanco noroeste, desde los ibones de Arriel, con pernocta en el más bajo de ellos. Una ruta solitaria, más o menos fitada y sin ninguna dificultad reseñable, salvo el hecho de tener que encontrar el paso clave que comunica el flanco con la cadena cimera, una cornisa horizontal muy fácil que pemite salvar las paredes de la parte alta del flanco. Pese a la nube bien asentada, las fitas les llevaron hasta este lugar clave sin mayores problemas.

Aquí tenéis la galería completa:

http://gerardo.madteam.net/galerias/2010-08/6176-frondiellas-por-arriel/

Spijeoles (3.065 m.)

Ascensión a este tresmil del valle francés de Oô, junto a Bagneres de Luchon, por su vía normal desde el refugio de Espingo. Lo subieron el domingo 18 de julio los socios Mati, Pep y Gerardo. Mucho calor pero una actividad muy bonita a un pico muy recio y escarpado, incluso por su vía normal (la vertiente sur), y con unas vistas excelentes sobre las cuencas lacustres que se extienden en el lado norte del cordal Gourgs Blancs, Baquo, Perdiguero y Crabioules, justamente el que se levanta sobre el valle aragonés de Estós. La aproximación hasta el refugio, a 1.950 metros y donde pernoctaron el sábado, la hicieron desde las Granjas de Astau (1.100), junto al pueblo de Oô. El domingo, ataque de unos 1.100 metros a cima y descenso de prácticamente 2.000 metros hasta el coche, una actividad potente para pies y piernas si se tiene en cuenta que apenas queda ya una sola clapa de nieve. En estas vertientes atlánticas de la cordillera, una exhibición de arroyos rebosantes de agua, pastos verdísimos y bosques poderosos de avellanos, hayas y abetos. Pese a los calores, Pirineo húmedo y norteño en estado puro.

En la primera foto, tomada desde las cercanías del refugio de Espingo, el Espijeoles es la cima de la derecha.

Una imagen desde el refugio la tarde del sábado.

Desde la cima, el Perdiguero a la izquierda y las puntas de La Baquo a la derecha.

Tenéis la galería completa en:

http://gerardo.madteam.net/galerias/2010-07/6118-spijeoles-por-espingo/